Qui i què és la clau?

MANIFEST CAMPANYA 'TOTES SOM LA CLAU'

 
'Serem la clau que obri tots els panys'

Recuperant les paraules del cèlebre poeta i amb el símbol d'una clau hem omplert les parets i les balconades del barri. Amb aquest gest, volem fer una crida als graciencs i gracienques i dir-los un cop més que tots i totes som la clau.

Cada clau obre les seves portes i el jovent de Gràcia creiem que som la clau que d'una vegada per totes, obri el casal de joves de Gràcia. I qui té la clau del casal de joves? Fins ara, ningú s'ha preocupat d'entregar-la als seus legítims propietaris. Ben el contrari, els i les joves de Gràcia hem vist una vegada rere l'altra, com se'ns tancava la porta. Però viu enganyat el que es pensa que el casal de joves l'obre només una clau. De claus n'hi ha moltes, tantes com joves al barri disposats a formar part d'un projecte comú, que aglutini les inquietuds de tots i totes i que les uneixi des de l'autogestió i l'autoorganització. Des de l'autogestió perquè les inquietuds no es resolen als despatxos, sinó des del treball col·lectiu i la participació. Des de l'autoorganització, perquè ningú ens dirà quin és el camí correcte, l'hem de traçar juntes.

Creiem que la clau no és decidir quina empresa entrarà a gestionar el casal, ni rebre un pressupost per convertir el casal en un hotel d'entitats. La clau no és enganyar-nos amb bones paraules. La clau no és l'actitud paternalista del Districte. La clau és resoldre la manca d'equipaments de barri a la ciutat de Barcelona, i no construir-ne un que no satisfà les necessitats de ningú.

El barri de Gràcia, és un exemple viu de la participació al carrer, d'associacionisme. Avui us animem a teixir encara més la lluita pel casal de joves. Nosaltres, ho hem fet des de les assemblees de caus i esplais, d'assemblees de joves. Però, tot i així, creiem que no és suficient, cal anar tots a una per fer possible aquesta reivindicació històrica.

A dia d'avui, en un context de crisi, un Casal de Joves Autogestionat és la millor eina per recuperar uns valors que ens ha fet oblidar l'actual sistema capitalista i que les institucions sembla que ja els hi va bé. Creiem que cal revertir aquest procés i com a joves créixer de manera cohesionada, solidària i compromesa.

Avui definitivament, la clau està en lluita!

2 comentaris:

  1. El que em pregunto és si calia, per fer promoció d'aquest projecte, pintar amb espari la façada de l'esglesia de la plaça de la Virreina.
    Sóc ateu i anticlerical, però totes les esglesies del nostre país formen part del nostre patrimoni cultural, ens agradi o no i crec que cal respectar-les. Com a edificis, no com el què representen.
    Trobo molt bé la campanya informativa que heu engegat, jugant amb la curiositat de la gent, sigui quina sigui la vostra proposta. Només us demanaria que fossiu una mica més curosos amb els llocs on trieu fer les vostres pintades.
    Roger

    ResponElimina
  2. Comunico que els promotors de la iniciativa van acordar pintar en espais públics (però evidentment no en patrimoni cultural ni en cap associació, etc.), en algunes empreses grans (però no comerços del barri), i en parets abandonades o lluny de portes i persianes de particulars. Sentim si en algun moment s'ha trencat aquesta premisa interna.

    ResponElimina